Abans de donar-lo per acabat, haurem de revisar a fons el text per verificar que compleix les tres propietats textuals: adequació, coherència i cohesió. Aquests són els aspectes que haurem de tenir en compte a l’hora de revisar una proposta de projecte:
Adequació al registre i adequació normativa
- Pel que fa al registre, no hi ha paraules de significat massa general o poc precises (com fer o cosa) ni expressions massa col·loquials.
- Es fan servir construccions impersonals per evitar marques de primera persona.
- La terminologia tècnica és la pròpia del camp professional, però és fàcilment comprensible pel destinatari.
- Quant a la normativa, ens assegurarem que no hi ha errors ortotipogràfics (accents sobrers, que falten o mal posats, amb especial atenció als accents diacrítics; faltes d’ortografia ni de picatge; estrangerismes sense marcar amb cursiva; noms propis marcats amb cursiva en lloc de rodona, etc.) ni gramaticals (mateix i aquest en funció pronominal, gerundis de conseqüència o copulatius, complements directes amb preposició, confusió en l’ús de les preposicions per i per a, etc.).
Coherència
- Pel que fa al contingut, la selecció de la informació és òptima (no hi ha informació indispensable faltant, no hi ha informació prescindible ni informació repetida).
- S’ha planificat el contingut del text; per exemple, elaborant un esquema abans de començar la redacció per identificar i enumerar els aspectes que es volen desenvolupar.
- El tema es formula amb un discurs propi i, quan cal, s’hi incorporen citacions breus que reforcin els plantejaments.
- En relació amb la presentació de la informació, tots els paràgrafs tenen una extensió semblant i no n’hi ha cap de menys de dues línies o dues línies i mitja, i responen als diversos temes i subtemes del text.
- La separació entre apartats és homogènia (usualment es deixen una o dues línies en blanc entre apartat i apartat), i també entre paràgrafs (els paràgrafs estan separats entre si per una línia en blanc, o bé sense cap línia en blanc, però cada paràgraf comença amb un sagnat; en tot cas s’evita la coexistència dels dos sistemes en un mateix text).
- Els paràgrafs estan alineats a banda esquerra o bé justificats a banda i banda; en tot cas, s’evita la coexistència en un mateix text de tots dos tipus de paràgraf.
Cohesió
- Les oracions presenten un ordre lògic (subjecte-verb-complements) i són d’una extensió mitjana per facilitar-ne la lectura. No hi ha fragments massa enrevessats, sovint producte d’una voluntat de formalitat excessiva (en llenguatge professional, més simple sol ser equivalent a millor). Si hi ha algun incís, està ben puntuat (els incisos explicatius porten dues comes, una abans i l’altra després).
- Els connectors que lliguen les diferents parts del text estan ben utilitzats, cadascun amb el seu sentit (tot i que, perquè, però, en conseqüència, pel que fa a, etc.), i de forma variada.
- No hi ha repetició de paraules pròximes perquè els mecanismes de referència que eviten repeticions (expressions sinònimes, elisions i pronoms) estan ben utilitzats. Amb tot, cal assegurar-se que cada un d’aquests mecanismes fa referència clarament a l’element adequat i que no hi ha confusió possible.
- Quant a la puntuació, no hi ha coma entre subjecte i verb, ni entre verb i complements. Els incisos estan introduïts amb una coma a banda i banda, i les oracions estan separades amb puntuació forta (punt i seguit, punt i coma o dos punts). Les oracions que deixen una idea en suspens acaben en punts suspensius –sempre tres punts– (…) o amb l’abreviatura d’etcètera (etc.); en tot cas, en una mateixa frase no trobem tots dos recursos alhora.