3. Redacció

3.2. Tipus de seqüència textual

El cos del correu electrònic és molt flexible pel que fa als tipus de seqüència textual que admet. En una comunicació professional trobem seqüències expositives, argumentatives o instructives, sobretot, en grau més baix també descriptives i narratives. Sovint, com en el nostre cas d’exemple, els correus electrònics responen a seqüències textuals expositives i, per aquest motiu, s’espera que la informació s’organitzi de manera lògica, seguint un model analític i sintètic. Les principals tècniques que fem servir en aquest sentit són la definició, la classificació i l’exemple. Així, els aspectes lingüístics predominants seran els següents:

  1. Ús d’oracions atributives (l’NFC és un projecte destinat a avaluar la interconnexió entre dispositius).
  2. Ús de connectors, sobretot de distribució (d’una banda… d’una altra), d’exemplificació (per exemple, com ara, és el cas de), de reformulació (en altres paraules, és a dir) i de causa i conseqüència (així, per tant, d’aquesta manera).
  3. Temps verbals organitzats al voltant de l’eix del present, característics de les oracions declaratives.
  4. Lèxic especialitzat, però assegurant-nos que sigui comprensible per al destinatari.

Si en algun moment hem d’argumentar —és a dir, en els fragments de text en què vulguem explicar per què una alternativa és millor que una altra, per exemple— podem utilitzar alguns dels trets de les seqüències textuals argumentatives:

  1. Verbs d’opinió (creure, pensar, opinar, etc.). És important, però, que no n’abusem, perquè ja hem dit que la seqüència predominant ha de ser l’expositiva.
  2. Ús de connectors que indiquin contrast (de tota manera, amb tot, tanmateix, no obstant això).
  3. Expressions subjectives (opció que no recomanem, el millor seria, serà realment difícil). Amb tot, com que el registre del correu electrònic professional és el formal, hem de vigilar de no caure en expressions col·loquials, exageracions innecessàries ni formulacions imprecises.

Finalment, i per molt que en la fase següent el revisarem, quan redactem el text ja hem d’ajustar-lo a la correcció normativa. Sobretot, cal que parem atenció especial a les qüestions que el corrector automàtic del processador de textos no detecta, com ara quins mots porten accent diacrític, l’ús incorrecte de mateix i els usos no recomanats dels demostratius aquest, aquell i derivats en funció pronominal, l’ortografia de les paraules que presenten diferents possibilitats d’escriptura (per què / perquè / per a què, sinó / si no) i l’ús incorrecte del gerundi de posterioritat o copulatiu (estudiarem l’espai, i un cop finalitzat l’estudi hi instal·larem els nostres equips en lloc de l’incorrecte estudiarem l’espai, instal·lant-hi els nostres equips un cop finalitzat l’estudi).